Compromís defiende en el Senado la pluralidad de lenguas del Estado y reclama la oficialidad de todas ellas Carles Mulet ha realizado su intervención en los distintos idiomas y ha reclamado la protección y respeto que reza la Constitución  

Madrid.- El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha pedido este mediodía en la Cámara Alta el cumplimiento de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en lo que respecta a las lenguas del Estado y aquello que dispone la Constitución, que en su artículo 3 habla de su protección, por lo que ha solicitado “políticas estatales de protección y respeto hacia estas lenguas, garantizando un estatus jurídico equiparable al castellano, tal como ha venido reclamando el Consejo de Europa”.  

El senador valenciano ha utilizado en su intervención el leonés, aragonés y asturiano para reclamar un respeto por las políticas de normalización lingüística de las comunidades, colaborar financieramente con las CCAA en su promoción y fomentar planes de uso y formación de habilidades comunicativas en estas lenguas de su personal en la Administración General del Estado cuando presta servicios en las mismas.  

Mulet ha recordado “la campaña del delegado del Gobierno en el País Valenciano que denuncia a los alcaldes en cuyos municipios se rotula en valenciano” y ha denunciado la doble realidad que existe. Denuncian adoctrinamiento, pero ignoran la oficialidad en las autonomías que tienen lenguas propias. Reivindicar la riqueza de las lenguas de España es reivindicar la pluralidad de culturas y el Grupo Vasco debería haber sido más sensible a un problema de encaje que afecta a numerosos ciudadanos del Estado, pues son muchas las autonomías con distintas lenguas propias y con lenguas e identidades que merecen y necesitan impulso desde todos los ámbitos posibles”.  

Las enmiendas de la coalición valenciana a la moción del PNV, que han sido rechazadas, reclamaban además el uso de la toponimia bilingüe en todos los casos en las vías de su competencia, facilitar el reconocimiento de las especialidades docentes del profesorado de lenguas protegidas no oficiales en primaria y secundaria y desplegar los medios adecuados para la enseñanza del llionés en el sistema de educación público de esa autonomía.

Compromís defensa al Senat la pluralitat de llengües de l'Estat i reclama l'oficialitat de totes elles  

Carles Mulet ha realitzat la seua intervenció en els diferents idiomes i ha reclamat la protecció i respecte que resa la Constitució   Madrid, 7 de març de 2018 El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha demanat aquest migdia a la cambra alta el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries pel que fa a les llengües de l'Estat i allò que disposa la Constitució, que en el seu article 3 parla de la seua protecció, pel que ha sol·licitat "polítiques estatals de protecció i respecte cap a aquestes llengües, garantint un estatut jurídic equiparable al castellà, tal com ha vingut reclamant el Consell d'Europa".  

El senador valencià ha utilitzat en la seua intervenció el lleonès, l’aragonès i l’asturià per reclamar un respecte per les polítiques de normalització lingüística de les comunitats, col·laborar financerament amb les CCAA en la seua promoció i fomentar plans d'ús i formació d'habilitats comunicatives en aquestes llengües de el seu personal en l'Administració General de l'Estat quan presta serveis en les mateixes.  

Mulet ha recordat "la campanya del delegat del Govern al País Valencià que denuncia els alcaldes en els municipis on es retola en valencià” i ha denunciat la doble realitat que existeix. “Denuncien adoctrinament, però ignoren l'oficialitat en les autonomies que tenen llengües pròpies. Reivindicar la riquesa de les llengües d'Espanya és reivindicar la pluralitat de cultures i el Grup Basc hauria d'haver estat més sensible a un problema d'encaix que afecta nombrosos ciutadans de l'Estat, ja que són moltes les autonomies amb diferents llengües pròpies i amb llengües i identitats que mereixen i necessiten impuls des de tots els àmbits possibles".  

Les esmenes de la coalició valenciana a la moció del PNB, que han estat rebutjades, reclamaven a més l'ús de la toponímia bilingüe en tots els casos a les vies de la seua competència, facilitar el reconeixement de les especialitats docents del professorat de llengües protegides no oficials a primària i secundària i desplegar els mitjans adequats per a l’ensenyament del llionés en el sistema d'educació públic d'aquesta autonomia.